
Després de la Conquesta d'Amèrica es va introduir amb èxit el cultiu de la dacsa en les comarques de regadiu valencianes, a causa del seu alt rendiment enfront del blat, i es va generalitzar el consum de pa de dacsa. Els pans més populars d'aquest cereal rebien el nom de “minjos”.
A la fi del segle XIX i principis del XX, l'augment del nivell de vida va motivar que el pa consumit majoritàriament fora de farina de blat (pa blanc), desapareixent els pans de dacsa. Solament en temps de postguerra es va tornar a consumir la farina de dacsa.
Així doncs, és clar l'antic origen dels actuals “minxos”. Sembla lògic que quan es pastava el pa de dacsa en les cases, s'aprofitara part de la pasta per a fer coques que es rostien al foc de la llar o en el forn i es prenien per a l'esmorzar o menjar d'aqueix dia, rebent el mateix nom que els pans. O senzillament s'escaldava la farina per a fer coques, quan no es disposava de pa llevat.
Aquells antics “minjos” són ara els nostres “minxos” i, igual que s'ha transformat el seu nom, també ha patit variacions les seues característiques gastronòmiques. En l'actualitat es troben elaborats amb farina de dacsa, de blat o d'ambdues; amb la farina escaldada o pastada amb llevat; rostits, fregits o al forn, en forma de coqueta o de cocot . Alguna d'aquestes combinacions té una denominació local pròpia (coquetes de dacsa, coquetes fregides, cocots o cocotets de verdura, etc.).
La primera recepta de “minxos” que us porte és la que considere més rústica “minxos de dacsa, de pasta escaldada i torrats”.
Espere que us agrade
- • 4 gots xicotets, dels de vi, de farina de dacsa.
- • 4 gotets, dels de vi, d’aigua.
- • Un rajolí d’oli d’oliva. • Sal al gust.
- • Farcits salats: tonyina, anxoves, muxama, verdura fregida, embotits, etc.
- • Farcits dolços: Sucre, melmelades, arrops, mel, etc.
Los sitios y publicaciones a los que se enlaza desde esta página son solo propiedad de sus respectivos autores.