1-coca de farina de dacsa amb farciment de verdura, embotit o peix.
2- Panet de farina de dacsa”.
Després de la Conquesta d'Amèrica es va introduir amb èxit el cultiu de la dacsa en les comarques de regadiu valencianes, a causa del seu alt rendiment enfront del blat, i es va generalitzar el consum de pa de dacsa. Els pans més populars d'aquest cereal rebien el nom de “minjos”.
A la fi del segle XIX i principis del XX, l'augment del nivell de vida va motivar que el pa consumit majoritàriament fora de farina de blat (pa blanc), desapareixent els pans de dacsa. Solament en temps de postguerra es va tornar a consumir la farina de dacsa.
Així doncs, és clar l'antic origen dels actuals “minxos”. Sembla lògic que quan es pastava el pa de dacsa en les cases, s'aprofitara part de la pasta per a fer coques que es rostien al foc de la llar o en el forn i es prenien per a l'esmorzar o menjar d'aqueix dia, rebent el mateix nom que els pans. O senzillament s'escaldava la farina per a fer coques, quan no es disposava de pa llevat.
Aquells antics “minjos” són ara els nostres “minxos” i, igual que s'ha transformat el seu nom, també ha patit variacions les seues característiques gastronòmiques. En l'actualitat es troben elaborats amb farina de dacsa, de blat o d'ambdues; amb la farina escaldada o pastada amb llevat; rostits, fregits o al forn, en forma de coqueta o de cocot . Alguna d'aquestes combinacions té una denominació local pròpia (coquetes de dacsa, coquetes fregides, cocots o cocotets de verdura, etc.).
La primera recepta de “minxos” que us porte és la que considere més rústica “minxos de dacsa, de pasta escaldada i torrats”.
Espere que us agrade
Després de la Conquesta d'Amèrica es va introduir amb èxit el cultiu de la dacsa en les comarques de regadiu valencianes, a causa del seu alt rendiment enfront del blat, i es va generalitzar el consum de pa de dacsa. Els pans més populars d'aquest cereal rebien el nom de “minjos”.
A la fi del segle XIX i principis del XX, l'augment del nivell de vida va motivar que el pa consumit majoritàriament fora de farina de blat (pa blanc), desapareixent els pans de dacsa. Solament en temps de postguerra es va tornar a consumir la farina de dacsa.
Així doncs, és clar l'antic origen dels actuals “minxos”. Sembla lògic que quan es pastava el pa de dacsa en les cases, s'aprofitara part de la pasta per a fer coques que es rostien al foc de la llar o en el forn i es prenien per a l'esmorzar o menjar d'aqueix dia, rebent el mateix nom que els pans. O senzillament s'escaldava la farina per a fer coques, quan no es disposava de pa llevat.
Aquells antics “minjos” són ara els nostres “minxos” i, igual que s'ha transformat el seu nom, també ha patit variacions les seues característiques gastronòmiques. En l'actualitat es troben elaborats amb farina de dacsa, de blat o d'ambdues; amb la farina escaldada o pastada amb llevat; rostits, fregits o al forn, en forma de coqueta o de cocot . Alguna d'aquestes combinacions té una denominació local pròpia (coquetes de dacsa, coquetes fregides, cocots o cocotets de verdura, etc.).
La primera recepta de “minxos” que us porte és la que considere més rústica “minxos de dacsa, de pasta escaldada i torrats”.
Espere que us agrade
Pasta escaldada
INGREDIENTS
- • 4 gots xicotets, dels de vi, de farina de dacsa.
- • 4 gotets, dels de vi, d’aigua.
- • Un rajolí d’oli d’oliva. • Sal al gust.
- • Farcits salats: tonyina, anxoves, muxama, verdura fregida, embotits, etc.
- • Farcits dolços: Sucre, melmelades, arrops, mel, etc.
MANERA DE FER
Posar l'aigua, l'oli i la sal en un casset.
Deixar calfar al foc. Quan bulla, apagar el foc i tirar la farina, remoure fins que la mescla es desprenga de les parets del casset.
Traure la mescla del casset i deixar que es gele un poquet, per poder pastar-la sense cremar-se.
Pastar-la, sense deixar que es gele del tot.
Fer les coquetes agafant una bola de massa, donant-li forma plana i rodona. Podeu ajudar-vos de dos plàstics i un corró per a aplanar-los millor i donar-los forma redona perfecta utilitzant un plat o cèrcol per a perfilar i tallar vores.
Torrar-les en una paella o torradora ja calenta (amb un rajolí d’oli), fins que estiguen dauradetes pels dos costats. Reservar-les.
Es mengen calentetes amb farcits dolços o salats.
ANOTACIONS: El minxo està cuit per dins quant l’apreteu en la paleta de fregir i s’unfle un poc.
ORIGEN DEL ARTICULO:
ESTE ARTICULO Y SUS FOTOGRAFIAS TIENEN DERECHOS DE AUTOR , SON SOLO PARA SU DIFUSION SIN ANIMO DE LUCRO Y A TITULO INFORMATIVO , TIENEN LA OBLIGACION DE CONSULTARLO Y COMENTARLO EN SU WEB ORIGINAL.
Los sitios y publicaciones a los que se enlaza desde esta página son solo propiedad de sus respectivos autores.
Los sitios y publicaciones a los que se enlaza desde esta página son solo propiedad de sus respectivos autores.
Los contenidos de los post publicados en La Cuina i el Menjar Alicanti son de responsabilidad exclusiva de sus respectivos autores.
